Crisi d'Octubre

Crisi d'Octubre

52° N, 72° O / 52°N,72°O / 52; -72
Tipus	crisi política
Part de	Moviment per a la Sobirania del Quebec
Data	octubre 1970
Localització	Quebec (Canadà)
Estat	Canadà
Participant	Front d'Alliberament del Quebec

La Crisi d'Octubre (en francès: La Crise d'octobre) va ser una sèrie d'esdeveniments desencadenats pel segrest de dos dels funcionaris del govern per membres del Front d'Alliberament del Quebec (FLQ) l'octubre de 1970 a la província de Quebec, principalment a l'àrea metropolitana de Mont-real.

Les circumstàncies que finalment van culminar en l'únic ús en temps de pau de la Llei de Mesures de Guerra en la història del Canadà, invocada pel Governador General del Canadà Roland Michener sota la direcció del primer ministre Pierre Trudeau, després d'haver estat sol·licitat pel Primer Ministre del Quebec, Robert Bourassa, i l'alcalde de Mont-real, Jean Drapeau.

La invocació de la llei va tenir lloc al mateix temps que l'ampli desplegament de tropes de les Forces Canadenques al Quebec i a Ottawa, en virtut d'una legislació marcial, donant l'aparença que la llei marcial havia estat imposada, tot i que els militars van romandre en un paper de suport a les autoritats civils del Quebec. La policia estava habilitada també amb amplis poders, i arrestà i detingué, sense dret a fiança, 497 individus, tots menys 62 dels quals van ser posats en llibertat sense càrrecs.

En aquest moment, les enquestes d'opinió en tot Canadà, incloent-hi el Quebec, van mostrar un ampli suport per l'ús de la Llei de Mesures de Guerra.^[1] La resposta, però, va ser criticada en el seu moment i, posteriorment, per un nombre de líders prominents, entre ells René Lévesque, Robert Stanfield,^[2] i Tommy Douglas,^[3] que creien que les accions eren excessives i el precedent de suspendre les llibertats civils perillós. La crítica es va veure reforçada per l'evidència que els funcionaris de policia havien abusat dels seus poders i detingut, sense causa, destacats artistes i intel·lectuals associats amb el moviment sobiranista.^[4]

Els successos d'octubre de 1970 galvanitzaren en el suport contra la violència en els esforços per la sobirania del Quebec i va destacar el moviment cap a la via política per assolir una major autonomia i la independència,^[5] incloent el suport al sobiranista Partit quebequès, que va passar a formar el govern provincial el 1976.

De 1963 a 1970, el grup nacionalista del Quebec Front d'Alliberament del Quebec havia detonat més de 95 bombes.^[6] Mentre que les bústies— especialment a la rica ciutat predominantment anglòfona de Westmount—eren objectius comuns, el major atemptat individual va ser el de la Borsa de Mont-real del 13 de febrer de 1969, que va causar grans danys i ferides a 27 persones. Altres objectius inclouen el Mont-real City Hall, les oficines de reclutament de la Reial Policia Muntada del Canadà, vies fèrries i instal·lacions militars. Membres de l'FLQ, en un moviment estratègic, havien robat diverses tones de dinamita d'instal·lacions militars i industrials, i s'havien finançat per robatoris a bancs, amenaçant a través del seu òrgan de comunicació oficial, conegut com a La Cognée, que més atacs estaven per venir.

El 1970, 23 membres del FLQ estaven a la presó, entre ells quatre membres condemnats per assassinat. El 26 de febrer de 1970, dos homes en una camioneta — incloent Jacques Lanctôt — van ser arrestats a Mont-real quan van ser descoberts amb una escopeta de canons retallats i un comunicat en què s'anunciava el segrest del cònsol d'Israel. Al juny, la policia va irrompre a una casa a la petita comunitat de Prévost, al nord de Mont-real a les muntanyes Laurentian i trobaren armes de foc, municions, 300 lliures (140 kg) de dinamita, detonadors, i l'esborrany d'una nota de rescat a utilitzar en el segrest del cònsol dels Estats Units.^[7]